Aquí pots veure algun dels espais de l’Escolania en el vídeo de la Jornada de Portes Obertes.
De dilluns a divendres, els escolans se solen quedar a Montserrat (els que volen, si són de prop poden anar a casa cada dia).
Des de fa uns anys, cada divendres a la tarda els escolans van a casa per estar amb les famílies, i tornen el diumenge per cantar a la Missa i a les Vespres. El diumenge és especial: és un dia de convivència de famílies, i la majoria de famílies passen el dia a Montserrat compartint els uns amb els altres. Els que volen, van a dinar a casa. Però l’AMPA és molt activa, i al llarg de l’any se solen organitzar diferents activitats pels pares i germans.
Els escolans són nois absolutament normals: juguen, riuen, ploren, s’il·lusionen, s’enfaden, n’hi ha de més moguts, n’hi ha de més calmats, alguns són més trapelles, altres no tant... Sí que és veritat que a l’Escolania es donen algunes característiques que potser no són el més habitual en els nois d’aquesta edat: l’interès per la música clàssica, el gust de molts per la lectura, la seva valentia per actuar en públic davant de molta gent, la manera que tenen de parlar amb els mitjans de comunicació... I en una cosa són excepcionals: quan canten, arriben al cor de les persones, i gent de tot el món s’emocionen en sentir-los cantar.
Els pares dels escolans paguen un 20% de l’estada del seu fill a Montserrat. El Departament d’Ensenyament paga una part de l’escola. A través de la Fundació Abadia de Montserrat 2025, hi ha algunes ajudes d’espònsors. I la resta de despeses, que és la major part, les assumeix l’Abadia de Montserrat. Ara bé, cap noi no deixa d’estar a l’Escolania per un tema econòmic: l’important és tenir una bona veu i unes bones aptituds per la música.